EL TEIX
Taxus Baccata
Si ens endinsem per les fondalades altes i fresquívoles de la Muntanya de Montserrat, i vorejem les zones més humides i roquissars ombrívols, aleshores alçem el cap, i deixem de mirar els nostres peus per un moment, sovint hi podem trobar una de les joies més antigues de la vegetació de Montserrat; el Teix.
El Teix és considerat desde temps immemorials, l’arbre de la vida i la mort.
Els antics pobles celtes del vell continent, veneràven els teixos als seus rituals ja que deguda la seva longevitat i toxicitat, el consideràven un arbre que símbolitzava la fertilitat eterna.
El Teix renaix de si mateix i de forma inversa. Sí, heu llegit bé, curiosament la forma de creixement del Teix, el fa ser un arbre singular pel fet de presentar un creixement força lent i invers.
L’interior del seu tronc és buit, i des dels nòdols de les branques una arrel interna va baixant per la cavitat fins arribar al sòl, on aconsegueix arrelar-se i generar un tronc nou. Mentrestant la fusta del tronc que l’envolta va assecant-se i mica en mica l’escorça va caient altre vegada. De fet, si ens hi fixem bé, podem tenir la sensació com si s’alcès del terra, ja que les seves arrels creixen directament de les branques.
Antigament la fusta del Teix, al ser molt resistent, s’usava força per a la fabricació d’arcs i ballestes.
Tot i que tan sols una infusió d’escorça de Teix, pot ser letal pels humans, la cobertura dels seus fruits, és la única part comestible pels humans. Els fruits del Teix, anomenats Arils, amb aquest color rogenc, carnós i cridaner, són l’atractiu pels ocells que fan possible la seva pol·linització. D’aquesta manera, dispersen les llavors i les espècies es poden anar escampant.
Malauradament, a dia d’avui el Teix es troba amenaçat. El canvi climàtic amb el seu augment tèrmic i el consegüent risc d’incendis, són uns dels factors que provoquen l’aïllament dels boscos i el seu empobriment genètic. És per aquest motiu que l’especie es troba protegida pràcticament a tota Europa.
Caminant per Montserrat podem trobar a la vora de 300 exemplars per la Canal dels arínjols. Les actuacions d’aclarida permeten que els arbres pateixin menys estrés i els hi arribi més la llum. Amb l’ajuda d’ocells, que podràn visualitzar amb més facilitat els seus fruits, l’absència de competència d’altres arbres per poder créixer i baixa pressió d’herbívors, mica en mica el Teix podrà sentir-se menys amenaçat.