Sabíeu que… Els ratpenats no són cecs?
Els ratpenats han desenvolupat un llenguatge d’ultrasons per comunicar-se amb els seus depredadors i les seves preses.
Encara que de vegades són petits, ténen dos ulls, i ben funcionals però els resulta més efectiu orientar-se per ecolocalització.
L’ ecolocalització és la capacitat de conèixer l’entorn (i sobretot, localitzar preses) que ténen alguns animals. Mitjançant l’emissió d’ultrasons i recepció de l’eco, els ultrasons retornen al ratpenat i aquest pren consciència del que té al davant.
Aquesta comunicació de melodies d’entre la foscor és tant beneficiosa pels depredadors com per les preses, ja que tots dos s’estalvien un dany potencial.
Un exemple d’aquestes estratègies tant d’orientació, com d’evitar atacs o inclús la mort, el podem trobar també en alguns insectes.
Hi ha papallones que quan escolten un ultrasó d’un ratpenat que s’apropa, emeten una resposta acústica amb l’advertència de la seva toxicitat pel ratpenat. Aleshores aquest desisteix de caçar-la.
Podriem trobar una semblaça amb les coloracions d’advertiment que presenten alguns animals tòxics però traslladat al llenguatge acústic.
Quan el so reflecteix en un objecte, l’eco que retorna és capturat per les orelles del ratpenat, i el temps que triga a rebre’l li dóna informació sobre la mida i la ubicació del que es troba davant seu. A mesura que s’apropa, la freqüència dels sons augmenta progressivament, per obtenir més presició.
En un escenàri d’estalagmites i estalactites com el que ens trobem dins la cova, ens hauríem d’imaginar grans col·lònies de ratpenats que cobrien bona part de les parets i les alçades d’entre la foscor, creant tot un espectacle sonor d’un llenguatge que va més enllà de les nostres possibilitats de percepció.